Preguntes i respostes sobre el nou coronavirus 2019-nCoV

Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública

Aquest protocol està en revisió permanent en funció de l’evolució i nova informació que es disposi de la malaltia.

 

Què és un coronavirus?

Els coronavirus són una àmplia família de virus que normalment només afecten els animals. Alguns tenen la capacitat de transmetre’s dels animals a les persones. Produeixen quadres clínics que van des d’un refredat comú fins a malalties més greus, com passa amb el coronavirus que va causar la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV) i el coronavirus causant de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV).

 

Què és el 2019-nCoV?

És un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones i que es va detectar per primera vegada al desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina.

 

Els animals transmeten el nou coronavirus 2019-nCoV a l’ésser humà?

La font d’infecció s’està investigant. Existeix la possibilitat que la font inicial pugui ser algun animal, ja que els primers casos es van detectar en persones que treballaven en un mercat on hi havia presència d’animals. Alguns coronavirus són virus zoonòtics, cosa que significa que es poden transmetre dels animals als éssers humans.

 

Quins són els símptomes del 2019-nCoV?

Els símptomes més comuns inclouen febre, dificultat per respirar, tos o malestar general. En els casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, insuficiència renal i altres complicacions. Els casos més greus generalment succeeixen en persones grans o que pateixen alguna comorbiditat, com ara una malaltia cardíaca, pulmonar o problemes d’immunitat.

 

Com es pot contreure la infecció?

La manera d’adquirir la infecció no es coneix de forma precisa. Per analogia a altres infeccions causades per virus similars, sembla que la transmissió seria a través del contacte amb animals infectats o per contacte estret amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. Aquestes secrecions infectarien una altra persona si entressin en contacte amb el nas, ulls o boca d’aquesta persona.

 

La infecció és molt contagiosa?

Les dades disponibles fins aquest moment indiquen que hi podria haver transmissió entre persones, però aquesta via de transmissió seria poc eficient. Perquè es produeixi la infecció, és necessitaria un contacte directe de les secrecions respiratòries d’un animal infectat o d’una persona infectada amb les mucoses d’una altra persona (nas, boca, ulls). Sembla poc probable la transmissió per l’aire a distàncies més grans de dos metres.

 

Existeix un tractament per al 2019-nCoV?

Actualment, no hi ha un tractament específic per al nou coronavirus. Sí que hi ha, però, molts tractaments per controlar-ne els símptomes, per la qual cosa l’assistència sanitària pot millorar-ne el pronòstic.

 

Què puc fer per protegir-me?

De moment, no hi ha hagut cap cas del nou coronavirus a Catalunya, però hi ha la probabilitat d’importació de casos a partir de viatgers procedents de la província de Hubei a la Xina.

Les mesures genèriques de protecció individual per prevenir la infecció per coronavirus 2019 n-CoV són les mateixes que per evitar la grip o qualsevol altra infecció respiratòria aguda similar:

Una higiene de mans freqüent amb aigua i sabó (mínim de 20 segons) o solucions alcohòliques, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.

Eviteu tocar-vos els ulls, el nas i la boca amb les mans brutes.

Eviteu el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com ara tos o esternuts.

Eviteu compartir menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors…) i altres objectes sense netejar-los degudament.

Mantingueu una distància de dos metres aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda.

Tapeu-vos la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i renteu-vos les mans seguidament.

Renteu i desinfecteu freqüentment els objectes i les superfícies.

 

Si viatjo a la Xina, m’exposo a córrer algun risc?

Atès que l’OMS ha declarat el brot del nou coronavirus com a emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII), es aconsellable evitar viatges innecessaris a les zones afectades de la Xina.

Les autoritats xineses han adoptat mesures que restringeixen la mobilitat i la circulació de les persones a la província de Hubei a la Xina.

Per reduir el risc d’infecció en les zones on, de moment, hi ha casos del nou coronavirus, us recomanem que:

– Eviteu el contacte proper (almenys una distància de dos metres) amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions, a més de no compartir-hi les pertinences personals.

– Les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda mantinguin la distància de dos metres, aproximadament, respecte de la resta de persones, i que es tapin la boca i el nas quan tussin o esternudin amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze.

– Us renteu freqüentment les mans, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.

– Eviteu el contacte proper amb animals vius o morts domèstics o salvatges i les seves secrecions o excrements en mercats o granges.

– Eviteu consumir productes d’origen animal (carn o aliments poc cuinats o crus).

– Eviteu compartir menjar ni estris (coberts, gots, tovallons, mocadors,…) i altres objectes sense netejar-los degudament.

– Les persones més grans i aquelles amb problemes de salut subjacents poden estar en risc de contreure una malaltia més greu, per la qual cosa hauran d’avaluar el viatge amb un professional sanitari en un centre de vacunació internacional.

 

Què he de fer si he tornat de la Xina?.

Si el vostre estat general és bo, podeu fer vida normal en família o amb els amics.

Tot i així, vigileu el vostre estat de salut durant els 14 dies posteriors al viatge i si presenteu símptomes respiratoris com febre, dificultat per respirar, tos o malestar general, quedeu-vos a casa i comuniqueu per telèfon als serveis sanitaris l’antecedent de l’estada a la Xina o truqueu al 061. És important que els informeu sobre el viatge que acabeu de fer i sobre els símptomes que teniu, perquè així podran valorar si us heu de quedar a casa amb aïllament domiciliari o no, i us donaran les indicacions que heu de seguir.

 

Si presenteu símptomes respiratoris al tornar del viatge, quedeu-vos a casa i comuniqueu per telèfon als serveis sanitaris o al telèfon del 061 l’antecedent de l’estada a la Xina. Ells valoraran com actuar i us donaran les indicacions que heu de seguir.

 

 

La controvèrsia de la vacunació

Una part de la societat es planteja, sovint condicionada per les seves pròpies creences, si la vacunació resulta o no necessària. Els dubtes els aclareix l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’organisme més informat i acreditat que existeix, i aconsella vacunar sempre, en tots els casos i amb totes les vacunes disponibles.

La vacunació és l’administració de substàncies (antígens) per via oral o parenteral que estimulen la producció d’anticossos i produeixen immunitat contra diferents malalties. L’objectiu és sempre evitar que el pacient pateixi la malaltia i les seves possibles seqüeles que, de vegades, poden ser molt greus o mortals.

Es componen de:

Conservants: per prevenir la contaminació de les vacunes.

Estabilitzants: eviten la degradació durant el seu emmagatzematge.

Adjuvants: substància que en incorporar-se a la vacuna accelera, potència i perllonga la resposta de la immunitat.

Poden ser:

• Vacunes inactivades – Mortes o fraccions, (antígens virals) o toxoides.

• Vacunes atenuades – Vives però amb la seva capacitat patògena debilitada.

En l’actualitat s’administra sistemàticament la vacunació contra 15 malalties, a més de les vacunes contra la grip, febre groga, tifoide i còlera.

 

 

L’actual calendari de vacunes segons l’AEP – Associació Espanyola de Pediatria


Rebuig a les vacunes per una part de la societat:

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera el moviment anti vacunes com un dels principals reptes de l’any 2019.

El moviment anti vacunes fa referència a la llibertat individual i argumenta dubtes sobre la seva seguretat i qüestiona la seva eficàcia.

En el cas de la vacunació, es dóna la circumstància que la decisió individual pot afectar la salut de la societat.

A Espanya, les vacunes no són obligatòries sinó recomanades. (No obstant això la

Justícia va donar la raó a una guarderia que no va matricular a un nen sense vacunar – elPeriódico 2019.01.14).

A França l’any 2017 es van triplicar els casos de xarampió respecte l’any anterior: 14.451 casos en comparació amb 4.643 – Un 40% d’enquestats van mostrar una actitud negativa cap a la vacunació.

A Itàlia també es destaca la creença entre la població que les vacunes poden provocar “autisme”. Encara que sembla que “el brot de xarampió que va començar el 2017, amb més de 7.000 casos i vuit morts en menys de dos anys, ha contribuït a augmentar la consciència entre la població de la importància de la vacunació. – (La Vanguardia – 2019.02.06).

Es descarta de nou la relació de les vacunes i autisme com ho demostra un nou estudi amb més de 650.000 nens danesos sense trobar vincles entre la vacuna triple vírica i l’autisme, publicat a ‘Annals of Internal Medicine’.

Una notícia publicada per La Vanguardia – 2019.02.26, alertava de la volta del xarampió a Costa Rica – “El Ministeri de Sanitat costa-riqueny va confirmar la setmana passada que un nen de 5 anys i els seus pares -turistes francesos- eren els responsables de reintroduir el xarampió al país, en el qual no es produïa cap cas d’aquesta malaltia des del 2006 i cap cas importat des del 2014 “.

Es publica el cas d’un jove criat en una família antivacunes a – Ethan, d’Ohio, EUA – que es va informar de la importància de la vacunació i ja que no li van vacunar de res, va decidir celebrar la seva majoria d’edat enfrontant-se a una sessió completa d’immunització – (La Vanguardia – 12/2/19).

Per concloure insistir en la idea de la vacunació universal per tal d’eradicar diferents malalties.

Dr. José Miguel Sánchez Muro

El peu en persones diabètiques

Segons la ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (OMS), “la diabetis una malaltia crònica que apareix quan el pàncrees no produeix insulina suficient o quan l’organisme no utilitza eficaçment la insulina que produeix. La insulina es una hormona que regula el sucre en la sang. L’efecte de la diabetis no controlada es la hiperglucèmia (augment del sucre en la sang), que amb el temps danya greument molts òrgans i sistemes, especialment els nervis i els vasos sanguinis.

La diabetis es una important causa de ceguesa, insuficiència renal, infart de miocardi, accident cerebrovascular i amputació dels membres inferiors.

La neuropatia dels peus combinada amb la reducció del flux sanguini incrementen el risc d’ úlceres dels peus, infecció i, en última instància, amputació”. (www.who.int)

Com veiem, la Diabetis afecta a molts òrgans de la persona, per tant, els seus tractaments han de ser establerts per un EQUIP MULTIDISCIPLINARI DE PROFESSIONALS SANITARIS

La cura dels peus, especialment en persones diabètiques, és molt important per evitar possibles complicacions que deriven d’aquesta malaltia.

El PODÒLEG es el professional sanitari especialitzat en les alteracions dels peus.

Una diabetis mal controlada pot generar un PEU DIABÈTIC, que es una complicació crònica de la Diabetis que se genera per una ALTERACIÓ VASCULAR I NEUROPÀTICA d’aquesta extremitat inferior,amb o sense lesió i amb o sense infecció.

És molt important la PREVENCIÓ de lesions en un peu diabètic.

Es recomana:

Inspecció dels peus, per identificar zones envermellides (frecs …), zones amb hiperqueratosi ( hiperpressió …), esquerdes, maceració

Inspecció de l’interior del calçat (zones irregulars, trencaments, cossos estranys, desgast …).

Assecar-se bé els peus, sobretot entre els dits.

Fer servir mitjons de fibres naturals, preferiblement, cotó, fil … que transpiren, sense costures i que no estrenyin

Hidratar diàriament els peus amb cremes d’urea , evitant els espais interdigitals.

Tallar les ungles dels peus rectes, sense apurar-les ni tallar els costats rodons. Es recomana llimar. Evitar instruments tallants

Evitar bosses d’aigua calenta, brasers…

No caminar descalços.

Fer servir calçat sense costures, amples i amb mètodes de subjecció que s’adaptin al peus

No utilitzar queratolítics ni càustics per a les dureses.

No auto tractar les callositats ni alteracions dèrmiques i unguials amb eines tallants ni punxants … VISITAR A PODÒLEG / A

Vitamina D, és necessària l’administració sistemàtica?

La vitamina D es produeix en un 90% per exposició de la pell als raigs solars ultraviolats i en un 10% a través de l’alimentació. Es considera la vitamina D com una prehormona / prohormona ja que la seva forma activa és secretada per un òrgan específic (el ronyó) i exerceix les seves accions sobre cèl·lules i òrgans distals del lloc de producció.

Hi ha prou dades clíniques experimentals per afirmar que el sistema endocrí de la vitamina D no només participa en la regulació del metabolisme ossi i mineral sinó que regula processos com la proliferació i diferenciació cel·lular, el sistema immunitari, el sistema nerviós, el sistema renina-angiotensina i la secreció d’insulina pel pàncrees.

De fet, s’ha relacionat la presència de nivells baixos de vitamina D amb una major incidència de malalties com el càncer, la malaltia inflamatòria intestinal, l’esclerosi múltiple, la hipertensió arterial, la diabetis tipus 1 o l’artritis reumatoide.

 

Es recomana administrar 400 Ul al dia de vitamina D a tots els nadons que segueixin lactància materna exclusiva.

Lactants en fase de deslletament i fins que rebin més d’1 litre al dia de llet de fórmula han de suplementar-la amb vitamina D.

Nens i adolescents de risc amb escassa exposició solar, que prenguin menys d’1 litre de llet fortificada amb vitamina D.

Nens prematurs necessiten una ingesta de vitamina D de 200 Ul/kg/dia fins a un màxim de 400 Ul al dia, durant el primer any de vida.

Alguns grups de treball han suggerit que la necessitat de vitamina D en majors d’un any seria de 600 Ul al dia per mantenir els beneficis no esquelètics de la vitamina D.

Caldria determinar en la població de risc sense profilaxis amb vitamina D, nivells plasmàtics de 25 (OH) D.

Dr. José Miguel Sánchez Muro

Fotografia de la xerrada al GD el dia 18 d’abril del 2018.

Dieta mediterània

En la infància és necessària una alimentació adequada i sense limitacions dels diferents aliments. Tot això en referència a les dietes vegetarianes i amb major risc veganes, atès que la ingesta de carn es fa necessari, quan no indispensable, per a l’aportació adequada de ferro.

El dèficit de ferro és la causa més freqüent d’anèmia en la infància i el dèficit nutricional més freqüent del món. L’edat de risc de ferropenia preval en alguns nens menors de 5 anys, especialment en els menors de 2-3 anys. Actua negativament sobre la maduració del sistema nerviós, tant en el seu desenvolupament morfològic com en el seu funcionament bioquímic. És responsable de fallades del desenvolupament psicomotor i cognitiu, del comportament, del control motor, de l’aprenentatge i de la memòria, i afecta al seu sistema immunitari.

“L’OMS recomana la introducció de carn, peix o ou diàriament com a alimentació complementària, a causa que els aliments d’origen vegetal no aporten els suficients nivells de ferro.”

 

Dr. José Miguel Sánchez Muro

Falses creences sobre la llet de vaca

La llet de vaca en la infància és un aliment necessari i complementari amb una dieta variada.

La llet sencera permet vehiculació la vitamina D, indispensable per a l’absorció del calci i preventiva del raquitisme, osteopenia i l’osteoporosi.

En els últims anys s’ha instaurat la idea errònia que és perjudicial per a la salut afavorint la producció de moc, al·lèrgies i problemes digestius, obrint camí a un altre tipus d’aliments substitutius i malament denominats “ llet “ de civada, soia , arròs o derivats sense lactosa que són productes únicament indicats en intoleràncies o al·lèrgies per un temps limitat i sempre sota vigilància mèdica.

Dr. José Miguel Sánchez Muro

GD en formació constant

A GD donem molta importància a la formació continuada ja que constantment sorgeixen innovacions que ens ajuden en les visites que rebem dia a dia.

Aquests son alguns dels últims cursos o xerrades cienífiques on hem assistit últimament:

“Factors determinants per realitzar tractaments amb làser” 02/12/17

“Simpòsium benèfic internacional en podologia pediàtrica ” 18/10/17

“Actualització del tractament de deformitat del peu infantil” 13/05/17

“Diagnóstico i tratemiento del pie diabético” 30/10/16

“XXII Jornades científiques de la podologia. Podòlegs professionals decidits a innovar” 16/04/16

“cirs teòric – pràctic del peu diabètic” 07/07/15

“Jornada teòrico pràctica de tènciques d’infiltració en patologia del peu” 24/03/ 2015

“Herramientas para un buen diagnóstico y tratamiento de las onicomicosis” 31/01/15

 

pagina web d’interes: www.podocat.cat (col.legi oficial de podòlegs de catalunya)